dijous, 28 de febrer del 2013

Acció per al bon govern municipal

COMUNICAT INTERN

Us fem arribar el document “Mesures per garantir la transparència i el bon govern en l’actuació municipal” que va aprovar el Ple Municipal, el 18 de febrer de 2013, del qual vam demanar informació la setmana passada.

Aquest document és el que ja es va aprovar el juny del 2010, amb una revisió i actualització feta conjuntament amb els/les portaveus de tots els grups municipals i amb les aportacions de la Sra. Victòria Camps (catedràtica d’ètica de la UAB).

La gerent ens ha informat que aquest document és la plataforma de sortida per iniciar, amb la col·laboració de l’oficina antifrau, el treball d’un pla d’integritat que abordi tot un seguit d’aspectes relacionats amb la transparència, on ens ha assegurat que podrà participar tot el personal i els/les representants de la Junta i del Comitè.

Davant d’aquesta situació, traslladem la nostra voluntat i predisposició de participar a partir d’ara en el treball que es generi, dins de les nostres competències com a representants del personal municipal, entenent que un projecte per treballar la integritat i la transparència a l’Ajuntament ha de comptar, sens dubte, amb les aportacions del personal, perquè els treballadors i treballadores puguin sentir-se integrats i integrades en el projecte i tinguin coneixement, en tot moment, de les obligacions i deures que haurem de contreure per assolir les fites que s’acordin.
      
Voldríem que aquest nou document sigui realment un document d’inici de treball efectiu per garantir la transparència i el bon govern i no es quedi penjat a la web, esdevenint només una declaració política d’intencions, sense cap implementació en l’organització, ja que la lluita contra la corrupció no es pot quedar en declaracions i en augments dels mecanismes de protecció i control existents, sinó exercint una supervisió interna i continuada de la nostra organització, en l’exercici de bones pràctiques i comportaments ètics compatibles amb una cultura de la gestió dels recursos públics eficaç, eficient i transparent.

Volem que l’Ajuntament de Sant Cugat destaqui per aquests motius realment, amb indicadors quantificables i mesurats periòdicament, amb comunicació pública interna i externa a la web municipal i en els mitjans que es consideri adequats.

El personal del sector públic hem de defensar la nostra integritat i demostrar que creiem en la transparència i en la lluita contra la corrupció. Per aquest motiu volem fer palès que no només hem de fer evident la transparència i la integritat amb les dades de l’estament polític, sinó també amb les dades de tot el personal públic, amb indicadors de com donem el servei i la satisfacció de la ciutadania.

Atès que el document en l’apartat 3 recull unes “Mesures destinades a introduir millores en l’àmbit del bon govern i la gestió pública” i que nosaltres com a personal del sector públic hem de defensar la nostra integritat i demostrar que creiem en la transparència, proposem que el Pla abordi entre altres les següents qüestions:


  • Definició i abast del concepte “corrupció”
  • Disposar d’indicadors que estableixin la sostenibilitat social, ambiental i econòmica dels serveis públics i els recursos que s’hi destinen
  • Introduir el concepte de tràfic d’influències com a motiu de renúncia a un càrrec públic, si és condemnat
  • Realització d’auditories dels llocs de treball, de l’Ajuntament i dels organismes autònoms
  • Publicació i difusió del número de funcionaris, interins, laborals, plans d’ocupació, eventuals, regidors de l’equip de govern i tasques delegades, regidors de l’oposició
  • Formes d’accés als llocs de treball del personal funcionari i laboral
  • Formes de selecció dels directius públics
  • Dades anuals de contractacions i/o no renovacions
  • Comparatives percentuals de consignacions pressupostàries per partides
  • Objectius de mandat, anuals i per àmbits.


Us elevem la proposta perquè en prengueu consciència i en cas de tenir altres consideracions ens les feu arribar per tenir-les en compte.

També us encoratgem a participar en tot el procés i us tindrem informats i informades de qualsevol novetat al respecte. 


dimecres, 27 de febrer del 2013

La sobrina de Ana Botella

La sobrina de Ana Botella, nueva enchufada en el Ayuntamiento de Madrid........... LA SOBRINA, sin aprobar la oposición, ENTRA A COBRAR 5.000 NETOS AL MES.

No han tenido bastante colocando con calzador a la hermana de Esperanza Aguirre. Por si no había suficientes asesores en el ayuntamiento de Madrid, otra más... La sobrina de la alcaldesa de Madrid se llama, Ana Robredo Botella, es una joven de 32 años que lleva muchos años intentando ser empleada pública, por lo que se ha presentado a varias convocatorias de plazas en diferentes administraciones.

Ha tenido una oportunidad buenísima en la última convocatoria de 187 plazas para Diplomados Sociales del Ayuntamiento de Madrid (con su tía ejerciendo ya de alcaldesa no electa al ser designada por Gallardón). Durante dicho proceso incluso se vio envuelta en una polémica por la revisión de su segundo examen, suspendido en primer momento, aprobado tras ser revisado.

Pero al final del proceso no ha conseguido una de las plazas que llevaba ansiando tanto tiempo. Hasta aquí puede parecer algo normal, lo peculiar, es que no hay mal que por bien no venga, y por lo evidente, ha sido mejor suspender, porque antes de que las personas que han obtenido las plazas legalmente puedan elegir sus correspondientes destinos, a esta muchacha, se la ha contratado como “ASESORA” de Servicios Sociales en la Junta Municipal del distrito de Fuencarral, precisamente en uno de los destinos apetecibles y que curiosamente es de los más próximos a su domicilio. Está visto que esta muchacha no sufrirá los rigores del paro de miles de jóvenes españoles preparadísimos, que incluso se han visto obligados a emigrar lejos de sus familias.

Esta es la doble moral de nuestros políticos, están consiguiendo desmantelar el estado de bienestar que tanto nos costó, han acusado a los ciudadanos, pensionistas, parados, empleados públicos… de derrochar, no producir y obligarles a que se resignen, mientras cercenan los derechos más básicos. Mientras se han dedicado a saturar el ayuntamiento de amigos y familiares (entre otras cosas para financiarse ellos mismos).

Contratan como asesora a una persona que no ha superado la oposición, por obra y gracia del dedo divino de su tía. Para asesorar a saber ¿qué? o a ¿quiénes?. La señora Botella justificó la boda de su hija en El Escorial: ”cada una casa a su hija lo mejor que puede”. Imagino que en esta ocasión su excusa será: “cada una coloca a su sobrina lo mejor que puede”.

(Article publicat al web de Alternativa Sindical de Trabajadores – AST)
.

dilluns, 25 de febrer del 2013

L’Ajuntament de Sant Cugat s’embutxaca els diners descomptats als treballadors durant les últimes vagues generals

La Junta i el Comitè vam demanar a l’Ajuntament de Sant Cugat que els diners descomptats al personal municipal durant les vagues generals de 29 de març i 14 de novembre de 2012 es destinessin a finalitats socials.

La resposta de l’equip de govern va ser que “la voluntat final és destinar aquests recursos a finalitats socials, però en nom de la prudència caldrà esperar i veure l’evolució d’ingressos i despeses”. Estem finalitzant el febrer de 2013, els comptes de l'any anterior s'han tancat amb superàvit però l’ingrés d’aquests imports encara no s’ha efectuat.

Aquest fet ens demostra quina és la veritable “voluntat” de l’equip de govern,  tant per complir la lícita petició dels treballadors i treballadores municipals com per ajudar a resoldre les necessitats socials de la ciutadania...!!!

Per contra, us deixem l’enllaç de la notícia on l’Ajuntament de Rubí si que destina aquests diners als bancs d’aliments de la seva ciutat.

POTSER QUE N’APRENGUIN!!!

dimarts, 19 de febrer del 2013

Sentències favorables

Sempre és interessant estar al dia de les sentències que afecten al món laboral. Aquestes dues que us mostrem, a més, ens són favorables i cal tenir-les en compte:


dilluns, 18 de febrer del 2013

Com entendre què vol dir 10.000 interins

Ahir parlava -de manera autocrítica- de com ens enganyem i despistem amb un llenguatge dissenyat per camuflar drames i a base d'il·lustrar les notícies sobre la crisi amb rostres i frases i versions de polítics o poderosos o representants, i no dels que la pateixen en primera persona.

Avui vull parlar de xifres. Dels 10.000 interins que deixaran de tenir feina. No de si hi ha alternativa o no, no de retallades aquí i en d'altres sectors, sinó d'aquests 10.000. I de què ve a ser aquesta xifra, de com la podem traduir.

Haver nascut en una població de 3.000 habitants sempre m'ha ajudat a interpretar millor les notícies que agrupen xifres de persones en un titular, i que si no t'hi esforces costen d'entendre. Una tragèdia que deixa 1.500 víctimes mortals vol dir imaginar-me que la meitat del meu poble desapareix de cop. Per això quan diem que 10.000 interins deixaran de tenir feina diem que m'he d'imaginar més de tres pobles sencers com el meu on de sobte ningú treballarà. 10.000 persones equival més o menys a tot Premià de Dalt, o Montgat, o Ripoll, o Calonge, o la Bisbal d'Empordà, o Pallejà o Sant Andreu de Llavaneres o Castellbisbal o Deltebre o Torredembarra o Mollerussa. O la comarca sencera del Priorat. Aquest és un primer camí d'aproximació. L'altre és anar sabent històries d'interins. La mestra o l'administratiu o l'auxiliar d'infermeria que ha estat anys canviant de feina, com ho ha viscut, a l'espera que algun dia la situació d'interinitat s'acabaria. I aquest dia ha arribat i el final -provisional- no pot ser més trist.

(Article de Carles Capdevila publicat al diari Ara de 15 de febrer de 2013)

dimecres, 13 de febrer del 2013

Independencia de Catalunya: El movimiento obrero se define con claridad por el derecho a decidir

La clase trabajadora de Catalunya y los sectores populares se han definido fuera de cualquier duda a favor de la Independencia. Esta situación se comprueba en la adhesión formal de la totalidad de las organizaciones sindicales de trabajadores y agricultores, incluso el sindicato anarquista da su apoyo a la autodeterminación de Catalunya absteniéndose del debate sobre el futuro estado.
.
(Fragment de l’article Independencia de Catalunya: El movimiento obrero se define conclaridad por el derecho a decidir, publicat al bloc Catalunya Libre el 12 de febrer de 2013)
.

Problemes d'accés al bloc de la CGT

Des de fa un parell de setmanes diverses persones han tingut dificultats per accedir a aquest bloc des dels enllaços que incorpora el resum setmanal que enviem al personal de l’Ajuntament de Sant Cugat per correu electrònic.

Aquest problema és degut a l’Internet Explorer, el navegador que fem servir majoritàriament a l’Ajuntament, ja que amb els demés navegadors s’hi pot accedir normalment. L’Explorer no compleix amb bona part dels estàndards d’internet i el més probable és que no reconegui les millores que ha anat incorporant la plataforma Blogger. Si feu servir aquest navegador segurament també us haureu trobat amb dificultats diverses al consultar altres pàgines web.

El nostre consell és que per accedir a internet utilitzeu un navegador que compleixi amb els principals estàndards d’internet, com poden ser el Mozilla Firefox o el Google Chrome. Aquests dos navegadors web són gratuïts i de codi obert, lleugers, ràpids, fàcils d’instal·lar i utilitzar i estan disponibles tant en català com en molts altres idiomes. Els podeu trobar amb totes les garanties de seguretat al web de l’associació Softcatalà:


Si us cal algun aclariment o un cop de mà poseu-vos en contacte amb alguna de les persones delegades sindicals de la CGT.

dimarts, 12 de febrer del 2013

El sueldo de Rajoy

Cuando la pensión media es de 900 euros, cuando hay seis millones de parados, un millón que no cobra nada o cobra 400 euros, cuando hay dos o tres EREs todos los días, cuando cierran miles de medianas y pequeñas empresas, cuando les recortan el sueldo a los funcionarios, y a los no funcionarios, cuando hay miles de ciudadanos que han perdido todos sus ahorros por tretas bancarias, cuando hay que pagar las medicinas y cierran las urgencias, cuando un veinticinco por ciento de la población está en pobreza o en camino, y cuando tantas y tan sabidas cosas más ocurren, que el Presidente del Gobierno gane 240.000 euros por año es una inmoralidad política y no política. Y que se haya aumentado el sueldo un 30% en plena crisis es una de las mayores obscenidades sociales imaginables. Justamente el señor encargado de la austeridad y de los recortes impuestos a los ciudadanos. Y que tenga tres sueldos, que le pagamos nosotros, aún lo es más, ante la desesperación de quien no tiene ninguno. Y que presuma de que en su otra profesión ganaría más es una burla, que se vaya, nadie le obliga a tamaño sacrificio. ¿Qué pensará aquella mujer que percibía 400 euros y le preguntó en televisión, en el programa Tengo una pregunta para usted, cuánto ganaba y no supo o no quiso o no se atrevió a responder? ¡Qué impostura!

dilluns, 11 de febrer del 2013

Un any després estem molt pitjor

Ahir diumenge va fer un any exacte que el govern espanyol va aprovar una reforma laboral. Ho va fer sense consultar ningú ni encomanar-se a ningú. No va voler pactar res ni amb els sindicats ni amb la resta de partits, que amb la sola excepció de CiU, es van manifestar en contra. El govern de Mariano Rajoy va dir aleshores que aquelles eren mesures necessàries per a la reactivació econòmica i que si no ho volíem entendre aquest era només el nostre problema. Perquè la recepta era infalible.

I vet-ho aquí: ha passat un any i les dades són tan contundents que espanten. Hi ha 691.700 aturats més i s'han destruït, en els onze mesos que han passat des de l'aprovació de la reforma (car no tenim les dades del darrer encara) 850.000 llocs de treball. No hi ha manera de presentar ni una sola dada que haja millorat, ni un sol indici de canvi positiu. El nombre d'expedients de regulació ha augmentat fins a un seixanta sis per cent més que en el mateix període de l'any anterior i no ha augmentat la contractació indefinida, objectiu principal que deien que tenia la reforma.

Les dades fan simplement feredat. Fa feredat el nombre d'aturats i horroritzen les xifres d'atur juvenil, aquest terrible 57,6% que condemna una generació sencera i posa seriosos interrogants sobre el futur. La política és molt més que la baralla dels sobres, els espietes, les declaracions i les insinuacions. La política va o hauria d'anar de fer millor la vida de la gent. Això que el PP no sap fer de cap manera.

(Vicent Partal, editorial de Vilaweb d’11 de febrer de 2013)
.

divendres, 8 de febrer del 2013

El triunfo de los mediocres

Quizá ha llegado la hora de aceptar que nuestra crisis es más que económica, va más allá de estos o aquellos políticos, de la codicia de los banqueros o la prima de riesgo.
Asumir que nuestros problemas no se terminarán cambiando a un partido por otro, con otra batería de medidas urgentes, con una huelga general, o echándonos a la calle para protestar los unos contra los otros. Reconocer que el principal problema de España no es Grecia, el euro o la señora Merkel. Admitir, para tratar de corregirlo, que nos hemos convertido en un país mediocre.

Ningún país alcanza semejante condición de la noche a la mañana. Tampoco en tres o cuatro años. Es el resultado de una cadena que comienza en la escuela y termina en la clase dirigente. Hemos creado una cultura en la que los mediocres son los alumnos más populares en el colegio, los primeros en ser ascendidos en la oficina, los que más se hacen escuchar en los medios de comunicación y a los únicos que votamos en las elecciones, sin importar lo que hagan. Porque son de los nuestros. Estamos tan acostumbrados a nuestra mediocridad que hemos terminado por aceptarla como el estado  natural de las cosas. Sus excepciones, casi siempre, reducidas al deporte, nos sirven para negar la evidencia.

dijous, 7 de febrer del 2013

IsaVel

Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 – Sabadell, 1886), considerada la primera sindicalista catalana, va ser un lluitadora infatigable pels drets dels treballadors, una republicana fervent i una excel·lent pedagoga. 

Aquesta dona paradigmàtica en el seu temps va ser coneguda com “Isabel cinc hores” per la seva lluita per assolir la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys que treballaven a les fàbriques.

Ara, la vida intensa d’aquesta sindicalista pujarà a l’escenari en un ambiciós espectacle de teatre musical titulat “IsaVel”, basat en l’obra de teatre de Toni Strubell, que es vol estrenar a la tardor.  

Podeu llegir l’article La primera sindicalista catalana en un musical gironí, publicat a El Punt Avui de diumenge 3 de febrer.
.

dimecres, 6 de febrer del 2013

Polítics i funcionaris NO SÓN EL MATEIX!!!

Ho hem dit un munt de cops però no ens cansarem de repetir-ho: ELS POLÍTICS NO SÓN FUNCIÓ PÚBLICA!!!

I si ho tornem a recordar avui és degut a les darreres declaracions del president de la CEOE, Juan Rosell: La confirmación de los pagos a Bárcenas sería un “desprestigio total” para la función pública. Com diu un company, treballador de l'Ajuntament: Que té a veure un partit de (presumptes) xoriços amb la funció pública?

Estem tips de que amb premeditació i traïdoria s’intenti confondre repetidament a la opinió publica posant al mateix sac als polítics i càrrecs de confiança amb el personal al servei de l’administració. Ni són el mateix, ni cobren el mateix, ni accedeixen de la mateixa manera al seu càrrec. I malgrat que pugui semblar una obvietat hi ha molta gent que encara no ho sap i no ho diferencia.

Per tant, per si encara queda algú que no ho té clar del tot, us ho tornem a recordar: POLÍTICS I FUNCIONARIS NO SÓN EL MATEIX.

PD: Per cert, sembla que per en Rosell la confirmació de que les aportacions dels empresaris als partits polítics són en bona part il·legals no té gens d’importància, perquè ni ho esmenta.
.

dimarts, 5 de febrer del 2013

Recull de publicacions del web de la CGT de Catalunya

Degut a  l’interès social que tenen, volem compartir amb vosaltres algunes notícies d’actualitat i articles d’opinió que han estat publicats darrerament al web de la CGT de Catalunya:


dilluns, 4 de febrer del 2013

Esforços equilibrats i compartits

MISSATGE DE LA JUNTA I EL COMITÈ
30 de gener de 2013

Atenent l’actual situació de crisi, volem traslladar que de la mateixa manera que no se substitueixen les jubilacions ni les baixes de personal, entenem que no se substituirà la direcció de tecnologia que quedarà vacant properament.

L’esforç que es demana al personal perquè entre tots i totes fem la feina dels llocs de treball que no es cobreixen a nivell de comandaments, tècnics, administratius, consergeries, brigada i policia, ha de ser extensiu al consell de direcció.

Podria ser un bon moment per començar a retornar als caps de servei les funcions de comandament que haurien de tenir atribuïdes i optimitzar els recursos existents, d’aquesta manera entendrem que els esforços s’intenten equilibrar per treballar plegat en una mateixa direcció.